Història de l’all

L’all de Belltall és un all de grill vermell de cabeça petita conreat en secà, a una alçada de 800 metres. Aquestes condicions li donen una textura molt fina, un gust coent i saborós, a més té un alt poder de conservació (els alls aguanten d’ una collita a l’altra). L’all de Belltall és un all natural ja que en el seu procés de producció no precisa de cap tipus d’herbicida. Tot el treball es realitza manualment (plantar, escugular, entrecavar, arrencar i, finalment, enforcar).

L’all es cultiva a Belltall des de fa més de 300 anys (l’època del Carlà de Belltall). El període de màxim esplendor de l’all va ser els anys 40 i 50 del segle XX en el qual es produïen uns 400 forcs (de 100 cabeces cadascun) per casa. Anualment uns camions passaven per Belltall per comprar-los i vendre’ls posteriorment a Banyoles (a Rocafort de Queralt hi havia un corredor que se n’encarregava de contactar amb els compradors de Banyoles). També en comercialitzaven al “Xerrameco” de Vallbona, al “Lara” de Reus, a l’Asabaló de Cabra del Camp o al “Rata” de la Guàrdia dels Prats. La producció d’alls significava un 30% de la producció agrícola de les famílies (la resta era el cereal). Per algunes famílies podia arribar a ser el 80 %de la producció. També en petites quantitats es comercialitzava als mercats pròxims com per exemple Tàrrega, Agramunt o Sarral. Tal era l’importància dels alls que fins i tot el mercat de Tàrrega en dedicava tota una vorera.

L’any 1956 (el 2 de Febrer i el 20 de febrer) es van produir unes glaçades que van matar tot els alls sembrats. Per sort hi havia famílies que encara tenien alls per vendre i es van utilitzar aquests alls com a llavor; això va permetre que no es perdés la “llavor de l’all de Belltall”. Els mes vells també expliquen que l’any 1890 hi va haver un altra glaçada que va matar tots els alls. En canvi, l’any 1905 hi va haver una sequera molt forta i els alls van ser molt petits.

L’all s’ha imposat, des de fa més de sis mil anys, com a un saborosíssim condiment alimentari i remei popular per a una infinitat de mals. Des que Pasteur, en el segle XIX, va descriure el poder bactericida de l’all, la comunitat científica el reconeix com a una substància preventiva i curativa de primera magnitud, s’entén que la seva ingesta millora sempre el sistema immunològic.